Hola, me llamo Joan Martínez y te doy la bienvenida a este espacio virtual
que espero no te defraude.

Soy sacerdote católico, 
me dedico a la filosofía y, a ratos, hago de poeta.
Pero ya desde ahora me gustaría ser tu amigo.

Gran Desconegut

Llengua de Foc


Gran Desconegut

La noticia esvaida d'un poble
que havia travessat deserts molt ressecs,
guiat per una claror opaca i tímida,
amagada darrere un núvol,
tan sols t'arribava com el soroll tan imprecís
com la remor del mar.

I et semblava estrany i poc clar
aquest bramul de misteriosos encontres amb Déu
en el secret d'una tenda a ran del camí.
En general, els somnis o les il.lusions
arribaven a les fosques a la teva caserna,
i et feien l'efecte d'un murmuri difícil de destriar,
que no et treia aquella tristesa tan teva.

Les trobades d'amagat darrere de mascares de núvols,
o encongides en tendes retallades en penombres,
no eren notícies que il.luminaren
gairebé gens el teu cau fosc.
La imaginació, quan té por
és un mirall que deforma la silueta de les coses
i prefereix inventar histories que fumegin per l'aire.
La fantasía embossada és mentidera,
i quan es troba encerclada
inventa de tot, inflant qualsevol xiuxiueig
fins que sembli un tro.
I tu havies manat barrar el pas
a qualsevol noticia exterior
que esbotzés el teu silenci.

La solitud reclosa és molt sorollosa,
pero la tristesa és molt sorda.

Doblegat i resignat en el teu angle fosc,
cobries tota cletxa de llum
per evitar que trobés aixopluc,
en el teu refugi,
qualsevol espurna d'esperanga.
Pero sovint el que els ulls no veuen
i les orelles no senten,
ho desitja el cor.
I de tant en tant notaves dintre teu,
amb molta força, un desig foll de llibertat,
com una brisa suau que no sabies d'on arribava.

Avesat al teu baf ronyós,
planyent-te tothora del llarg camí
que en tu s'havia aturat,
no et sabies avenir de respirar aquell oreig fresc d'aire lliure
que ventilava tanta pudor a resclosit.
Aquest afany de llibertat que et naixia dins
era un anhel que res no satisfeia
i que cap cosa no podía ofegar.
El desig de sortir de tu no era gens estéril ni buit,
i et suggeria una preséncia misteriosa i muda
que et calía aclarir.

Triguem massa i arribem tard
per descobrir el misteri.
Mireu qué passa, si no,
quan pronuncieu el nom d'una persona estimada.
El nom tan sois apunta el rostre
que fins i tot sembla ocultar-se al seu darrere.
La llum solament forada la boira,
pero no l'esvaeix mai del tot;
i el desig mostra amb vigor alio que estima,
i que potser no posseira mai.
Igual com el nom insinúa i posposa el rostre,
la llum no desfa completament la boira,
i el desig mai no posseeix res tot d'una,
així el misteri es demora i tarda.

Després del llarg camí,
aturat i encallat al centre de tu,
en la soledat teva de racó fosc tancat,
encara quedava esperanga!
L'Esperit és Pare d'orfes
que sois troba qui l'espera,
i únicament l'aconsegueix qui el desitja.
I des que planava sobre les aigües del món,
havia alenat aquesta set dintre el teu cor,
on t'esperava al bell mig de tu,
mentre tu, lluny d'EII, restaves sol en tu.

Llengua de Foc
Joan Martinez Porcell







30/06/2016 09:00:00